KorimbaDonate

Robots  ROMs  Stories  Books

AuthorsStories

emilio de marchi

el noster domm (it)

Save as PDF
In nomine patris, fili et spiritus santi: l'è el noster Domm, l'è la gesa di vecc, l'è la cà de Milan, l' è tutt de marmor, l' è grand, l' è bell, l' è lù, domà lù in tutt el mond, inscì bell, inscì grand.Per capill besogna vess nassuu sott a santa Tècola, besogna comincià de piscinin a guardà sù a quj stàtov, a quj gùli, a quj finestroni antich, negher, maestós, dove el só el giuga a scòndes.
Per lodall besogna parlà meneghin, come quand se parla col papà, o mèj, colla mamma, e allora lù el respond, el cunta sù, el rid, el fà l'amoros, el fà pensà al Signor, alla Madonna, ai pover mort, ai Todèsch, ai duca vicc. Quand el pioeuv e che la gent la ga la mótria, o d'invèrna, quand el fà quj giornàd scur, frecc e nebbiòs, anca lù, el noster Domm, el diventa gris, frecc, sporch, el se streng in di nìvol, el par ch'el piangia de tutti i part. De denter l' è fosch, sconduu ; i sant de sass paren stuff de sta in pee ; i monsciòr canten longh longh el miserere, e i pover veggitt, che scolta la messa in di banch , sènten in ogni colp de toss una vòs , che rispond de lontan : tòs , tòs , che par la mort che ciama.
Ma se torna el seren, se, come dis el poetta :
L'aria l'è lustra che la par de ràs…
come se ved di voeult in di mattinn d'aprii e de magg, Jesus, che legrìa per quj cent gugliett de zuccher che spongen l'aria, pizz in ponta del primm sò ch'el ghe fà i galitt ! che legrìa de pizz, de frastai, de scalett, de lumaghitt, de ghirigori, de pivion che fan l'amor in man delle sante vergini de sass, o in spalla ai patriarca, che da trii sècol guarden giò, che se parlassen ... El sò el pizza i foghetti anca in di véder coloraa; el fà nass di fior ross, giald, verd, violett sui pilaster, per terra, su i altar: sòna l'orghen, e cinquanta fioeu, pover rattitt senza pà, canten Gloria in excelsis, con certe vòs bianc, che van in alt, in alt, fina a fà on boeucc in del paradis.
Nun se càmbiem , vègnem e vemm , jer vestii alla spagnoeula, incoeu col cilinder, doman fors coi gamb in su : nun passem a cavali, a pè, in carrozza, sul tram, sul car di mort, bèi, brutt, vestii polid e strasciaa, bon, onest , o carogn, a seconda dell'aria che tira; ma ti , Domm, ti te set semper dell' istess marmor, o santo Domm, o Domm de caratter. Nun bestèmmiem el Pà, el càscem via dal poster coeur , el mettem in bosinada, e tì tel scondet sott i arcàd, e ne par de sentill, quand col coeur pien de magon, vegnem sul fà della sira a passeggià dedree del cór, odiòs, sacc de tuttcoss, fina de viv.
I noster che ghè lontan, in Francia, in America, in di desert dell'Africa, se fan on sogn de nott, ghe par de vedè una roba bianca che se moeuv, che trema in aria, e te set tì, o Domm, che han portaa via nel coeur, e con tì ghè tutta la storia di vecc, di parent, della cà, del Campari, del Biffi, della Scala, della sartina .... de tutt. Te set come un liber stampaa coi vignett, e quel dì che poden tornà, a quaranta mja de Milan, comencien a sbircià dai finestroeu del vapor, e guarden e cerchen fra i piant de rover, e guarden e cerchen in mezz alla nèbbia di risér, fin che veden ... o ghe par ... Van innanzi ancamò, el coeur el batt come un magnan, quand fra un tecc e una beola, sott un ragg de só , o madonnina benedetta del noster Domm ! ti te set la mamma de tucc, e allora se piang, sangua de brio ! se piang come bagài, e ven in ment i vers del Vespasian Bignamm : O Madonna indorada del Domm, Fina tant che te vedi a lusì, Mi stoo ben, sont allegher, foo i tomm.
Ma on moment che no t'abbia pu lì Sotta j'oeucc — o Madonna del Domm — Senti on voeuj, gh'oo on magon de no dì.
Sbarlusiss, o Madonna del Domm ! Che te veda de nott, e de dì, Senza ti — Meneghin l' è pu omm...
O Madonna indorada del Domm.
O Domm, chi t' a faa ? quanti ann l' è che te contèmplet le baggianate umane? quanti sbir, croatt, todèsch, paracar, spagnoeu, francés, todèsch, croatt, e poeu ancamò todèsch, spagnoeu, francés te vist a passà via, a scappà, a tornà indree ? Te se ricordet Napoleon che t' ha rott i veder coi mortee ? e Ferdinand e Cecco Peppo? e Doro e Claudina che in volaa giò per man? Cùnta su, o Domm, la storia di cinqu giornad cùnta de Vittori, pover omm ... no, tàs, e s'ciao !
In nomine patris, fili et spiritus santi, l' è el noster Domm, l'è la gesa di vecc, l'è la cà de Milan, l'è tutt de marmor, l'è grand, l'è bell, l'è lù, domà lù, in del mond, inscì bell, inscì grand.
Save as PDF